Sempre que afronto el tema del maltractament i l'abús que pateixen alguns usuaris per part de la nostra sanitat no sé per on començar: escric, esborro, m'ho repenso... La causa de tot plegat és, com ja he dit en altres posts, que em fa por caure en la llàgrimeta fàcil. Més que això, em fa por abaratir o minimitzar el que estic explicant per l'ús d'un llenguatge massa emotiu.
El cas de l'Adela B., que ja vaig exposar aquí, m'ha tornat a regirar l'estómac. I m'està costant molt no caure en una invectiva irada i fastiguejada contra els nostres responsables sanitaris i els qui en segueixen les directrius dòcilment, obedientment, com les meselles veus de l'amo.
Les últimes notícies que tinc de l'Adela són francament descoratjadores: la sonda que ha de portar fins a l'operació li ha produït una infecció per a la qual el servei d'urgències al qual va acudir (perquè aquesta maleïda sonda havia sortit de lloc!) només li ha prescrit betadine. El pitjor de tot, però, és que l'hospital Trueta, responent a una trucada del metge de capçalera, diu que l'Adela no té programada l'operació, ni tan sols està en llista d'espera. Això em sona... En F. no va aparèixer a la llista fins que no va acudir als mitjans de comunicació. Em pregunto (quasi retòricament) si no és una manera de maquillar les xifres reals de malalts que esperen operacions.
Tant de bo pugui comunicar-vos ben aviat que l'Adela ha estat operada satisfactòriament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada