divendres, 29 de juliol del 2011

Una vegada més

Fa tres anys i mig el meu pare va morir de càncer després d'un calvari d'errors mèdics i administratius, que el van condemnar a una llista d'espera de vuit mesos en una fundació urològica de gran prestigi. A part del dolor que aquesta situació em va provocar, vaig ser testimoni horroritzat de la poca humanitat que es gasta en una unitat de cures  pal·liatives d'un hospital de referència barceloní. Un any després, el meu germà va patir un accident molt greu: no em puc queixar de l'atenció mèdica -excel·lent-que va rebre en un hospital del sud de Catalunya, però vaig poder constatar l'escassetat de recursos materials i humans amb què es treballa en molts dels nostres centres assistencials. Fa deu dies van diagnosticar un càncer al meu company i malgrat trobar-se en estadi 6, la seva intervenció ni tan sols està programada a causa de les retallades. Aquest bloc és un crit d'impotència i d'estupor davant del que la sanitat d'aquest país fa amb els seus ciutadans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada